Article publicat a La Directa 305
Tunísia ha patit aquesta darrera setmana la sacsejada política i social més forta des del derrocament del dictador Zine el Abidine Ben Ali, ara fa dos anys i un mes. La tensió latent que es vivia en els sectors polítics i sindicals de l’oposició laica i d’esquerres ha sortit a la superfície catalitzada per l’assassinat de l’advocat i activista Chokri Belaïd. L’execució de Belaïd, un dels líders del Front Popular pels Objectius de la Revolució, coal·lició unitària d’esquerres formada per 11 partits polítics, ha estat el detonant d’una fractura política que feia un any –des de la victòria electoral de l’islamisme moderat de l’Ennahda- que es gestava. I és que, malgrat l’anomenada Primavera Àrab i l’arribada de la transició democràtica, la vida quotidiana de les activistes ha continuat essent pràcticament tan opressiva com en la dictadura, gràcies –sobretot- a l’activitat de grups salafistes violents.
Molt perseguits durant el règim de Ben Alí per motius religiosos, però també pel seu tarannà violent, aquests grups fonamentalistes -amb uns 7.000 membres arreu del país- han protagonitzat autèntiques caceres d’estudiants, artistes, sindicalistes i membres dels moviments laics, d’esquerres o feministes, i se’ls assenyala com a autors de l’execució de Chokri Belaïd.
Malgrat que ningú no ha reivindicat l’assassinat a trets del líder opositor, que va tenir lloc dimecres 6 de febrer a Tunis, les seves companyes del Front Popular i del Partit dels Patriotes Demòcrates de Tunísia –al qual pertanyia- el relacionen clarament amb unes declaracions que ell mateix havia realitzat el dia anterior en una cadena estatal. En l’aparició televisiva, Chokri Belaïd acusava l’Ennahda –que governa Tunísia en coalició amb els socialdemòcrates laics Ettakatol i el Congrés per la República- de complicitat amb els actes violents duts a terme sobretot per la “Lliga Nacional de Protecció de la Revolució”, a qui l’oposició acusa de ser el braç armat de l’Ennahda. Belaïd va criticar també la ineficiència de la policia i del sistema judicial a l’hora d’investigar i combatre aquestes agressions.
Vincles amb el salafisme
El discurs que vincula el partit islamista moderat amb l’ala més radical del salafisme es fonamenta sobretot en la figura de Rachid Gannouchi, fundador i actual cap visible de l’Ennahda, que als anys 80 va ser empresonat per formar part de grups fonamentalistes considerats terroristes per Ben Ali.
El mes d’octubre passat, la revista i digital Jeune Afrique va publicar uns vídeos on es podia veure Ghannouchi realitzant un discurs dirigit a joves salafistes, on els demanava –precisament- que actuessin de forma intel·ligent per apuntalar el govern islamista “en front dels laics que dominen els mitjans de comunicació i les institucions”. L’oposició va qualificar de gravíssim el contingut del vídeo que, segons la seva postura, era “una prova del doble discurs de l‘Ennahda” i 75 diputats van signar una petició que exigia la dissolució de la formació política.
Fractura dins del govern
No obstant això, ha estat aquesta setmana quan el govern de l’Ennahda ha perillat realment, arran de les protestes desfermades per la mort de Chokri Belaïd. Milers de tunisianes es van concentrar durant el mateix dimecres davant del Ministeri de l’Interior i diverses seus de l’Ennahda van ser atacades, entre elles la de Tunis capital. Les concentracions es van extendre a poblacions com Sfax, Monastir, Gafsa o Sidi Bouzid i el sindicat majoritari, l’UGTT, va convocar una vaga general per divendres 8, dia en què se celebrava el funeral de Belaïd. La mateixa nit de dimecres el Primer Ministre, Hamadi Jebali, va comparèixer públicament per anunciar la dissolució de la troika i el nomenament d’un nou govern format per tecnòcrates que gestionarien el país fins a la celebració de noves eleccions. Al dia següent, l’Ennahda va desautoritzar el seu número 2, rebutjant la decisió i acusant el Primer ministre de no haver consultat el seu partit. La decisió, segons Jebali, va ser presa amb anterioritat a l’assassinat de Belaïd, motivada per les dificultats de la troika governant per assolir acords, la crisi econòmica que viu el país i l’estancament del procés de redacció d’una nova constitució. La vaga general convocada pels partits i sindicats de l‘oposició va aturar el país divendres mentre centenars de milers de persones –en una mobilització popular mai vista a Tunísia- acompanyaven el cos de Chokri Belaïd pels carrers de la capital. Dissabte, uns 3.000 partidaris de l’Ennahda es van manifestar pel centre de Tunis tot cridant consignes pro-islamistes i anti franceses i fent visible el seu rebuig a la proposta de Jebali, que ha assegurat que presentarà el nou govern tecnòcrata aquesta setmana i que -si no és aprovat per la majoria de l’Assemblea Nacional- posarà el seu càrrec a disposició del president Moncef Marzouki (del Congrés per la República) perquè nomeni una altra persona.
Paraules des del front 