Eleak Mugimendua: “Volem fer passar la majoria social basca de la solidaritat al compromís”

resist-ondarru-610x457

Són aproximadament les 12 del migdia a la petita localitat costanera d’Ondarroa. El dia és gris, com tants d’altres, i amenaça pluja. Des del pont que travessa el riu Artibai, se senten crits. Crits que forcen la gola en un euskera que té cos i es sòlid entre les dents. “Urtza t’estimem! Urtza, el poble és amb tu!”, li diuen a la jove que resta dempeus amb el puny alçat mentre els antiavalots de l’Ertzaintza, la policia autònoma basca, s’enduen una a una a les persones que s’han congregat al pont per evitar la detenció de la noia. Fa 118 hores que aquests centenars de solidaris i solidàries de totes les edats, entre les quals l’alcaldessa d’Ondarroa, constitueixen un mur humà que envolta Urtza Alkortauna jove condemnada a presó per col·laboració amb ETA.

Quan els policies són a tocar, Urtza agita les dues mans amb el puny tancat i crida als congregats “Ja hem guanyat, ja hem guanyat!”. Entrarà igualment a la presó, però s’enduu el caliu de tantes hores passades entre els qui consideren injusta la seva sentència, en el marc d’aquestnou escenari polític sense lluita armada que viu Euskal Herria. Finalment, la jove s’entrega a l’Ertzaintza, que l’arrossega per terra entre crits d’indignació dels solidaris, que retreuen als agents l’assassinat d’Íñigo Cabacas d’una pilotada fa tot just un any. La història de la resistència d’Urtza Alkorta, d’Ondarroa, acaba aquí, però el moviment de desobediència civil que ha organitzat el mur humà que l’ha protegida durant quatre dies, tot just comença a caminar.

Després de la fi unilateral del conflicte armat, amb més de 600 presos encara a centres de detenció espanyols i francesos i unes 200 persones pendents d’entrar-hi, l’activisme basc ha apostat fort per la defensa dels drets polítics mitjançant la via de la desobediència civil. Un dels màxims exponents d’aquesta nova estratègia és el moviment Eleakque ha impulsat, entre d’altres, l’aske gunea –o espai de llibertat- de Donostia fa unes setmanes, i aquest herri harresia – o mur ciutadà- que protegia Alkorta de ser arrestada. D’aquestes dues eines, que van camí de convertir-se en una fita històrica en la cronologia del conflicte, i dels objectius d’Eleak en parlem amb un dels seus portaveus, Txerra Bolinaga.

Txerra, quan i com neix Eleak Mugimendua?

Eleak sorgeix fa aproximadament dos anys i mig, a finals del 2010, de la necessitat de defensar els drets civils i polítics que s’estan vulnerant a Euskal Herria. Treballem en dues línies: lluitant contra la criminalització de la protesta i fent visibles les conseqüències de les lleis d’excepció i de la retallada de llibertats  que ens han imposat. Ens diuen que el primer és la Llei, però no és cert, el primer és la justícia, i la desobediència civil és la nostra eina contra aquestes lleis injustes.

Amb l’eclosió dels aske gunea i dels mur humans heu esdevingut un referent d’aquesta nova estrategia…

L’aposta per la desobediència civil no és nova, Eleak no hem inventat res. Amb el cas d’Aurore Martín, al País Basc francès, ja es va fer una estratègia d’insubmissió on polítics de tots els partits li van donar suport públic davant la seva detenció imminent. Ens hem donat a conèixer en d’altres territoris amb els aske gunea i els murs humans, però aquestes són tan sols dues eines que hem utilitzat en els casos de Donostia i Ondarroa.

Quines accions heu dut a terme des de la vostra creació?

A més de diverses jornades de reflexió sobre drets civils i polítics, el primer cas on ens va tocar enfrontar-nos a sentències injustes va ser al gener del 2011 a Gasteiz, amb el cas d’Ekaitz Samaniego, un jove condemnat a 7 anys i mig de presó per la seva militància juvenil. Com a denúncia es va protagonitzar una tancada d’una setmana en una església i es van convocar manifestacions molt àmplies. També vam dur a terme campanyes contra els judicis polítics de D3M i Askatasuna, que van concloure amb una vaga de fam dins del Parlament basc, del qual ens van acabar fent fora. Després vindria un cas molt emblemàtic que va ser el de tres joves d’Orereta condemnats a 6 anys de presó per l’Audiència Nacional espanyola per pertànyer a Segi. Es va fer una campanya desobedient que es deia “Teniu les nostres cases obertes”, i la gent del poble els acollia i amagava com sempre s’ha fet amb els lluitadors. Tot i que la gent que els ocultava no ho feia públicament, d’alguna manera s’autoinculpaven i deien “jo també estic disposat/da a acollir-los”. Finalment, es van encadenar després d’una manifestació i van ser detinguts, però havíem aconseguit l’objectiu de fer visible aquest suport i solidaritat. I els darrers casos han estat el dels 8 joves de Donostia detinguts fa unes setmanes i el d’Urtza Alkorta aquests darrers dies.

Amb el cas dels joves donostiarres vau aconseguir mobilitzar molts esforços. Quina valoració n’extreieu?

Estem convençuts que la majoria social basca entén el conflicte que suposa tenir 200 persones pendents de judici o de complir condemna per motius polítics, el nostre objectiu és convertir aquesta solidaritat en compromís, en accions concretes de suport. El cas de Donostia va ser paradigmàtic en aquest sentit. Els vuit joves, de nou condemnats per ser de Segi, van comparèixer públicament trencant a bocins la sentència que els volia empresonar per un delicte polític. Es va habilitar un aske gunea, aquest espai de llibertat i solidaritat ciutadana, en un dels punts més cèntrics i concorreguts de Donostia, primer només durant el dia, però quan es va dictar l’ordre de detenció també de nit. I la resposta popular va ser brutal, s’hi van passar més de 1.000 persones, la majoria joves, que estaven disposades a desobeir lleis que consideraven il·legítimes.

I en el cas d’Urtza Alkorta a Ondarroa, potser el que més suports ha recollit?

En el cas d’Ondarroa, l’autoorganització del poble va ser bestial, Eleak pràcticament només vam haver de donar suport en el que se’ns demanava. Ondarroa és un poble petit, de 8.000 habitants, tothom es coneix i la detenció de l’Urtza els va mobilitzar fins a protagonitzar el que hem vist aquests dies. De fet, a diferencia de l’aske gunea de Donostia, que era una mobilització molt juvenil, a Ondarroa l’edat de les solidàries era molt variada, però hi havia sobretot gent gran, i estaven disposats a passar la nit al ras per la seva veïna!

Casos com el d’Orereta o els murs ciutadans de Donostia i Ondarroa han demostrat la força de la desobediència civil com a camí per lluitar contra les retallades en els drets civils i socials i per frenar la repressió de les protestes que aixequen aquestes retallades.

Però, serveix d’alguna cosa retardar una detenció que es produirà de totes totes?

Abans, les detencions es feien de matinada, era un procés individual, que paties sol. Ara són públiques i mediàtiques, a plena llum del dia i envoltats del suport  i del caliu de la gent. Ara mateix hi ha unes 200 persones –més de 100 del moviment juvenil- que o bé estan pendents de judici o bé entraran a presó en els propers mesos i anys, persones que formen part de sumaris per delictes polítics o basats, com en el cas de l’Urtza Alkorta, en autoinculpacions fetes sota tortura. No ens quedarem de braços creuats mentre ens criminalitzen la protesta i condemnen les nostres veïnes. Sí, és cert que els detindran igualment, però tot aquest procés de resposta, d’insubmissió, de plantar cara col·lectivament, senta un precedent per al futur.

Com treballa Eleak?

Treballem colze a colze amb les persones imputades i ens posem a la seva disposició, intentant generar un grup de suport i d’autoorganització a l’entorn o al poble d’aquesta persona. Funcionem com a grups locals, amb presencia ara mateix a Irunea, Gasteiz, Donostia o Bilbo, i anem creant xarxa a partir d’aquí. Sempre treballant des de la base, promovent que sigui la gent dels barris i pobles la que s’impliqui, de manera que, un cop hagi passat el cas concret, continuïn treballant.

A finals de maig torneu a la càrrega amb noves accions per 6 joves de Navarra. S’utilitzarà de nou l’eina dels aske gunea i dels murs humans o teniu alguna altra cosa preparada?

Sí, el dia 28 de maig el Tribunal Suprem revisa una sentència de l’Audiència Nacional que condemna a presó 6 joves navarresos per pertànyer a Segi. Si ratifica la sentencia, es duran a terme noves accions, que no necessàriament seran murs ciutadans o un aske gunea, dues eines força potents, però que no sempre es poden utilitzar, o no a tot arreu. Tenim d’altres idees, probablement innovarem, tot adaptant-nos a les especificitats locals, però sempre en clau de desobediència civil.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s