El conflicte del Sàhara Occidental “Vam saltar el mur per evitar a la família el patiment de ser empresonats de nou o desapareguts”

 DSC_0198-3-640x426-610x406

Entrevista publicada a Extramurs.cat

Es pot dir que Mohammed Hallab (Laayoune, 1981) va tenir sort. Activista sahrauí dels Territoris Ocupats, va aconseguir saltar clandestinament, l’any 2003, el mur fronterer entre Marroc i Algèria, i refugiar-se als campaments de Tindouf per evitar un nou empresonament. És la segona vegada que trepitja Laayoune des de llavors, després d’anys d’estira-i-arronsa amb el govern marroquí, que li negava l’entrada malgrat tenir permís de l’ACNUR per visitar els seus familiars.

Quan et van empresonar primera vegada?

Em vaig organitzar amb el moviment sahrauí des de ben jove, l’any 1995. Sortíem al carrer, participàvem de les manifestacions pacífiques a la nostra ciutat… El 17 de juliol de l’any 2002, ens van enganxar a mi i a quatre nois més en una mobilització i ens van tancar sis mesos a la “presó negra” de Laayoune.

Com és la “presó negra”, més enllà de la llegenda?

Fa honor al seu nom. És un lloc miserable i sense cap condició higiènica, sense cap garantia. La vida allà és molt perillosa.

Un cop alliberats, vau tardar poc a tornar als carrers…

Només uns mesos. De seguida vam tornar a participar de manifestacions, fins que en una marxa molt nombrosa per exigir que la selecció marroquina, que estava de visita, marxés dels Territoris Ocupats, van arrestar tres joves que sota tortura van confessar que nosaltres érem els organitzadors de l’acte. Van venir a buscar-nos a casa nostra.

Continua llegint

Els “franctiradors” de la informació, periodisme de risc al Sàhara Occidental

sahra equip media extramurs

Els videoactivistes de l’Equipe Media sahrauí assenyalen a la pantalla de l’ordinador la trajectòria d’una pedra llançada per un policia marroquí de paisà. El projectil impacta contra el cap d’una dona sahrauí embolicada amb una melfa groga i, tot seguit, el vídeo mostra una pantalla dividida. A l’esquerra, el rostre del policia que ha llançat la pedra –acompanyat d’un altre agent que assenyala una finestra com si el roc hagués caigut d’allà-, a la dreta, la imatge de la dona ensangonada i inconscient.

La gravació és tan sols una prova més de brutalitat policial contra els sahrauís que el grup de videoactivistes dels territoris ocupats, l’Équipe Media, ha enregistrat des del seu naixement l’any 2010, mesos abans de la revolta de Gdeim Izik, que va donar inici a l’anomenada Primavera Àrab. Sense aquests franctiradors de la càmera –com s’autoanomenen- hagués estat impossible trencar el bloqueig mediàtic que l’Estat marroquí imposa sobre els territoris que va colonitzar l’any 1975, aprofitant la retirada d’Espanya.

Experts coneixedors de les seves ciutats –la Laayoune, la Dakhla i la Smara ocupades- els videoactivistes s’avisen ràpidament de les nombroses manifestacions i accions espontànies que se succeeixen cada setmana. Manifestacions que, tot sovint, comencen  amb un grup de dones o de joves ensenyant una bandera sahrauí al carrer, en una finestra, des d’un cotxe, i acaben esdevenint massives. La darrera, que va tenir lloc fa tres dies a la platja Fem El oued de Laayoune, va acabar amb 12 activistes detingudes per la Gendarmerie Royale marroquina. Protegits per la minsa seguretat que els ofereix casa seva –els domicilis són violats periòdicament-, els membres de l’equip ensenyen fotografies dels cops que van rebre les detingudes, ja en llibertat,  i les marques de les manilles i les brides als canells.

Cada pocs dies, el lloc de Facebook d’Equipe Media difon noves imatges de càrregues policials i detencions, d’abusos en els controls de les forces de seguretat marroquina a les poblacions i a les carreteres o de judicis a activistes sahrauís, com el que va tenir lloc a Gulmim, a 400 km de Laayoune, dilluns passat. S’hi jutjava a 5 joves acusats de fer voleiar l’ensenya negra, blanca, verda i vermella en un partit de futbol. A priori una fotesa que els ha comportat condemnes d’entre 4 i 10 mesos de presó, per un fet que segons Marroc constitueix una “provocació”. Al judici hi va ser present únicament el pare d’un dels imputats, ja que un dispositiu de 70 agents de diferents cossos policials va barrar el pas a una comitiva de defensors sahrauís dels Drets Humans i a dues observadores internacionals catalanes.

“Trencar el bloqueig mediàtic ens està donant uns resultats impressionants. Per començar podem fer arribar a  qualsevol persona amb internet totes les vulneracions dels Drets Humans que tenen lloc cada dia als territoris ocupats del Sàhara Occidental i que havien estat amagades des del 1991”, assegura S.A., de 25 anys, un dels millorsfranctiradors de l’equip.

La valuosa tasca d’aquests videoactivistes, experts en desaparèixer pels terrats de les ciutats quan la policia els detecta gravant, els ha fet un dels blancs principals de les amenaces de l’ocupant. Com els blocaires tunisians i egipcis, com totes aquelles que desafien la censura a la llibertat d’informació, els membres de l’Equipe Media tenen ben present la possibilitat d’acabar empresonats o, una tècnica ben freqüent en el conflicte entre el Marroc i el Sàhara Occidental, essent víctimes d’una desaparició forçosa.