Article publicat a La Directa 305
Tunísia ha patit aquesta darrera setmana la sacsejada política i social més forta des del derrocament del dictador Zine el Abidine Ben Ali, ara fa dos anys i un mes. La tensió latent que es vivia en els sectors polítics i sindicals de l’oposició laica i d’esquerres ha sortit a la superfície catalitzada per l’assassinat de l’advocat i activista Chokri Belaïd. L’execució de Belaïd, un dels líders del Front Popular pels Objectius de la Revolució, coal·lició unitària d’esquerres formada per 11 partits polítics, ha estat el detonant d’una fractura política que feia un any –des de la victòria electoral de l’islamisme moderat de l’Ennahda- que es gestava. I és que, malgrat l’anomenada Primavera Àrab i l’arribada de la transició democràtica, la vida quotidiana de les activistes ha continuat essent pràcticament tan opressiva com en la dictadura, gràcies –sobretot- a l’activitat de grups salafistes violents.
Molt perseguits durant el règim de Ben Alí per motius religiosos, però també pel seu tarannà violent, aquests grups fonamentalistes -amb uns 7.000 membres arreu del país- han protagonitzat autèntiques caceres d’estudiants, artistes, sindicalistes i membres dels moviments laics, d’esquerres o feministes, i se’ls assenyala com a autors de l’execució de Chokri Belaïd.
Paraules des del front 