Article publicat originalment al Setmanari La Directa
Una vuitantena de persones escolten amb atenció la xerrada sobre irregularitats en la gestió de la sanitat pública que Albano Dante, de Cafè amb Llet, els ofereix al hall de l’Hospitale de Sant Pau. Algunes usuàries de l’hospital s’aturen davant la paradeta permanent que les treballadores en lluita han col·locat a la porta de Sant Quintí, i els pregunten què és tot aquest escampall de tendes de campanya que omple el vestíbul. La majoria acaben signant el manifest en defensa de la sanitat pública que han el·laborat professionals de la salut, usuàries i activistes. Des que va començar la tancada indefinida a l’Hospital de Sant Pau –fa una setmana– s’han recollit ja més de 6.000 signatures.
Després de concentrar-se cada dimecres des de fa més de dos anys contra les retallades a l’Hospital, les treballadores de Sant Pau van decidir fer un pas endavant i iniciar un tancament indefinit, amb el suport del comitè d’empresa, en defensa dels drets laborals i socials. La gota que ha fet vessar el got ha estat la retirada de la paga de nadal, que cal recordar que no és un extra sinó una més de les 14 mensualitats que estipula el contracte, la retirada del fons social, del complement del menjador laboral triplicant el preu, de l’ajut d’escola bressol, l’anulació del complement de salari en cas de baixa per malaltia i l’acomiadament fa un mes i mig de 4 companys que estaven contractats en frau de llei, i que portaven entre 2 i 6 anys treballant al centre.
Paraules des del front 