L’assassinat d’un opositor desferma la crisi més greu des de la caiguda de Ben Ali

Article publicat a La Directa 305

Tunísia ha patit aquesta darrera setmana la sacsejada política i social més forta des del derrocament del dictador Zine el Abidine Ben Ali, ara fa dos anys i un mes. La tensió latent que es vivia en els sectors polítics i sindicals de l’oposició laica i d’esquerres ha sortit a la superfície catalitzada per l’assassinat de l’advocat i activista Chokri Belaïd. L’execució de Belaïd, un dels líders del Front Popular pels Objectius de la Revolució, coal·lició unitària d’esquerres formada per 11 partits polítics, ha estat el detonant d’una fractura política que feia un any –des de la victòria electoral de l’islamisme moderat de l’Ennahda- que es gestava. I és que, malgrat l’anomenada Primavera Àrab i l’arribada de la transició democràtica, la vida quotidiana de les activistes ha continuat essent pràcticament tan opressiva com en la dictadura, gràcies –sobretot- a l’activitat de grups salafistes violents.

Molt perseguits durant el règim de Ben Alí per motius religiosos, però també pel seu tarannà violent, aquests grups fonamentalistes -amb uns 7.000 membres arreu del país- han protagonitzat autèntiques caceres d’estudiants, artistes, sindicalistes i membres dels moviments laics, d’esquerres o feministes, i se’ls assenyala com a autors de l’execució de Chokri Belaïd.

L’auge dels grups salafistes amenaça les llibertats democràtiques a Tunísia

(article aparegut a La Directa número 268)

Adéu primavera. Quinze mesos desprès de la revolució del Gessamí, les pintades contra el règim a les parets de les cases encara perduren, però l’eufòria desfermada pel nou escenari polític obert amb la marxa del dictador Zine el Abidine Ben Ali s’ha convertit, per a moltes tunisianes, en decepció. Al país històricament més laic del Magreb, governat ara pel moviment islamista moderat Ennahda -en coalició amb el socialdemòcrata Ettakatol i el Congrés per la República –, la religió comença a impregnar tots els àmbits de la vida pública: el polític, el cultural, l’educatiu i -fins i tot- l’associatiu. El debat mediàtic està pràcticament copat per qüestions com la inclusió de la Xària com a font de dret en la nova constitució que s’està redactant, mentre que els desencadenants econòmics de la revolta -la corrupció del clan Ben Ali, l’altíssima taxa d’atur, l’abandonament de les zones més empobrides del país- continuen intactes. “El país està vivint un procés d’islamització evident. Els grups religiosos han fet entrisme en la majoria d’associacions polítiques i culturals”, es lamenta una jove dirigent d’Ettajdid, un dels tres grans partits d’esquerres. “A les escoles, mixtes i gratuïtes des de l’època de Bourguiba -el primer president de la Tunísia independent- es comença ara a separar nens i nenes, gràcies a la pressió dels grups salafistes, emparats per l’Ennahda”, afegeix. El conflicte entre el model de societat islàmica regida per la Xària que proposen aquests grups sunnites i el de societat musulmana laica que era el país fins ara, es fa cada dia més visible al carrer.