Fa tot just un any que el president Chávez té càncer. No se sap del cert quina zona li afecta, tot i que es va originar a la pelvis, ni la gravetat de la malaltia o si aquesta es troba ja en fase de curació. L’única certesa és que el mandatari, de 57 anys, va viatjar el 30 d’abril -per cinquena vegada aquest any- a Cuba, on es tracta de la seva dolència. Les llargues absències del president, que ha passat més de cent dies fora del país, preocupen les classes populars, que l’han legitimat democràticament com a cap d’Estat i representant de la Revolució Bolivariana en 8 processos electorals i referèndums consecutius des de l’any 1999 (a excepció d’una consulta per reformar la constitució al 2007 que va perdre per dos punts de marge).
Acostumat a prodigar-se en tota mena d’actes i aparicions televisives, l’absència de Chávez de la vida pública ha desfermat tota classe de rumors entre la oposició política i mediàtica, que l’ha acusat públicament de no poder fer front a les seves tasques com a mandatari i ha agitat el fantasma de la seva mort propera. De fet, una de les veus que més intervé als mitjans parlant sobre la malaltia de Chávez és José Rafael Marquina (@marqina04), un metge veneçolà antichavista resident als EUA, que malgrat ser especialista en medicina interna, pneumologia i trastorns de la son, s’ha erigit a Twitter en una espècie d’oncòleg que llança pronòstics sobre la evolució del càncer que pateix Chávez, arribant a afirmar, fins i tot, que moriria l’abril passat. El rumor va ser recollit per mitjans de tot el món i amb especial fervor pel diari espanyol ABC, que citava Marquina vetlladament en aquest article, on es prenia la llibertat d’assegurar que al president veneçolà li queden 8 mesos de vida i que “la seva salut es deteriora ràpidament i el càncer s’ha estès als ossos i a l’espina dorsal”.
Paraules des del front 